dissabte, 9 d’octubre del 2010

Norovank, Areni, dolcos a Yerevan i Memorial del genocidi armeni

 
 
Posted by Picasa
 
 
Posted by Picasa

Areni

7 octubre 2010


Vaig coneixer en Guy, un noi israelita i van decidir anar plegats a Norovank, un monestir perdut dalt d una muntanya, van caminar junts els 8 quilometres de pista per arribar-hi.

A mitat de cami van trobar un restaurant que estaven en traient carn de porc cuita en un forn de llenya enterrat i ens varem quedar a dinar, el menjador i unica peça del restaurant esta dins d una cova natural. El menjar va estar bonissim, i en preguntar si coneixien un lloc per dormir al proper poble, la dona es va oferir a allotjar-nos.
El monestir va resultar molt maco ja que les muntanyes que l'envolten son vermelloses i el monestir estava be.

L'aventura de quedarnos en el poble va estar fantastica, van entrar en una botiga i la filla es va oferir per ensenarno la farica de vi local. Va ser interessant, tot encara es fa manualment (menys trepitjar els raims que tenen una trituradora rudimentaria), el vi estava bo.

Vam estar amb la familia i varem compartir sopar i esmorzar amb ell i varem poder veure com viu la gent en els pobles.


CASTELLA

Conoci a Guy, un chico israelita y decidimos ir juntos a Norovank y andar los 8 kilometros que separan el monasterio de la carretera principal. El camino estuvo precioso ya que anduvimos dentro de un desfiladero. A mitad de camino coincidimos en que en el unico restaurante acababan de sacar la carne de cerdo del horno, que olorcillo, decidimos quedarnos a comer.

El restaurante tiene el comedor y unica pieza en una cueva natural. Fue fantastico y al preguntar por alojamiento en el proximo pueblo, la mujer se ofrecio para alojarnos en su casa.

Asi pues estuvimos con la familia y compartimos cena y desayuno con ellos con ellos, una buena ocasión para observar como transcurre la vida alla.

Areni, el pueblo es el centro mas importante de produccion de vino en Armenia y una chica nos llevo a la fabrica de su familia donde pudimos degustar los vinos.


8 octubre 2010

Yerevan, la capital

He d explicar que noies i dones volen ser tan modernes, que sovint van disfressades. Porten uns talons altissims no nomes a la capital sino tambe en els pobles on les voreres son trampes mortals.

Yerevan vol ser una capital i estan construin edificis i avingudes a dojo, pero esta ple de blocs sovietics per tot arreu. Hi ha un edifici nou i per darrera surten patis de veins descuidats i blocs que en sa vida han vist manteniment.

El museu del genicidi es un edifici nou quue han fet damunt d un turo des d on es veu la ciutat. Fan vesarda les histories del que va passar.

CASTELLA

Yerevan, la capital

La mujeres quieren ser muy modernas y vistosas en Armenia y a menudo parece que van a un baile de disfraces. Llevan unos tacones de vertigo y no solo en Yeravan sino tambien en los pueblos con aceras parecidas a un campo de minas.

Yerevan quiere recuperar el tiempo perdido y el gobierno esta decidido a convertirla en una capital. Se esta n construyendo edificios y avenidas que no llegan a enmascarar los antiguos bloques sovieticos sucios y descuidados.

El museo del genocidio esta en la parte alta de la ciudad con unas vistas impresionantes. El interior da escalofrios, como es posible que una parte de la humanidad quiera exterminar la otra?



Artsakh o Karabakh

5 octubre 2010

Artsakh o Karabakh


Ni tan sols sabia que aquest pais, no reconegut internacionalment, existis.

La capital Stepanakert te 50000 habitants i esta molt destartalada.

Vaig tenir la sort de trobarme amb 2 turistes mes i hem llogat un taxi. Hem visitat el monastir armeni de Granzasar, que he trobat maco i llavors hem anat a la fortalesa de Trigranakert, alla hi va tan poca gent que, a mes de no cobrar entrada, ens han convidat a te i fruita (magranes i raims).

Per arribar a Tigranakert hem passat per on hi havia hagut la linia de foc a la guerra de l'any 1994. Estava ple de tanks abandonats i rovellats i els pobles es veien fantasmagorics, cases nomes amb les 4 pareds exteriors i ni una persona. De fet esta prohibit acostar-se-hi i tirar fotos, sembla que els voltants estan encara plens de mines.


CASTELLANO

Ni siquiera habia oido el nombre de este pequeño pais, no reconocido internacionalment.

La capital es Stepanakert y esta bastante destartalada.

Tuve la suerte de encontrarme con 2 turistas mas y hoy hemos alquilado un taxi y visitado el monasterio armenio de Granzasar y la fortaleza de Trigranakert. Va tan poca gente a visitar la fortaleza que encima de no cobrar entrada nos han invitado a te y fruta (granadas y uvas).

Para llegar a Tigranakert hemos tenido que cruzar la linea de fuego de la guerra que hubo en 1994. Es un paisaje fantamagorico, lleno de tanques oxidados y pueblos cuyas casas mantienen unicamente las 4 paredes exteriores. Esta prohibido acercarse y sacar fotos, todos los alrededores estan aun minados.


dilluns, 4 d’octubre del 2010

Goris

Goris


3 octubre 2010

Goris – Armenistan (Armenia)


El paisatge aquí es precios. El poble esta en una vall, tot es molt verd, i les muntanyes estan plenes de pinacles ocasionats per l'erosio. Els pinacles habian estat habitats durant la prehistoria i hi ha milers de coves.

He anat d excursio i he acabat pujant un pic amb 4 dones locals que una vegada a dalt han compartit el seu menjar amb mi. De baixada les ha estat ajudant a recollir fruits de roses silveltres, dels que en preparen una beguda.

Ha estat fantastic compartir amb elles la bellesa del lloc.


4 octubre 2010

He anat a veure el monastir de Tatev, aquest monastir esta a la quinta punyeta dalt d un penyasegat i el paisatge per arribar-hi es molt bonic muntanyes, corves i engorjats.

A la tarda he anat a veure una muntanya foradada amb milers de coves i habitada a la prehistoria


CASTELLANO

3 octubre, 2010

El paisaje es precioso y muy verde. El pueblo esta en un valle y las montañas que lo rodean estan llenas de pinaculos ocasionados por la erosion. Los pinaculos estaban habitados en la prehistoria i hay miles de cuevas.

He empezado una excursion y me he encontrado a unas mujeres del lugar recoguiendo frutos de rosal silvestre para preparar una bebida y hemos subido juntas a un pico donde han llegar han compartido su comida conmigo. Ha sido un paseo ( de 4 horas) fantastico

4 octubre, 2010

Hoy he visitado el monasterio de Tatev, que esta en una montaña en la que para llegar hay que pasar por parajes preciosos.

Por la tarde fui a una montaña toda ella agujereada con miles de cuevas, habitadas en la prehistoria.